El passat 23 de maig vam testejar la mecànica de joc amb gamers del Parc de Recerca Creativa de Barcelona, en el marc del Festival Calidoscopi19, dedicate a la ciència ciutadana.

Vam començar la sessió de 4 hores ordentant als participants per clans i els vam fer jugar amb cartes que simulaven la mecànica del videojoc que estem creant. Dins de cada clan hi havien dos mini-grups: un encarregat d’anar a jugar els jocs dels altres clans per derrotar-los i l’altre encarregat de defensar la seva base per no se guanyat.

El joc simulava el que finalment serà el contingut científic de Genigma: descifrar la seqüència d’un troç d’ADN. El mini-clan explorador havia d’intentar ordenar unes targetes de números de l’1 al 8 en l’ordre que el mini-clan defensa les havia col·locat. Els defensors havien d’avaluar l’ordre proposat pels exploradors donant a cada solució proposada una puntuació de 0 (posició equivocada) a 3 (posició correcta). Per fer-ho més difícil, a més, ho havien d’aconseguir en un màxim de 3o moviments i/o 10 minuts. A mida que els participants anaven jugant i “conquerint” bases alienes, rebrien “píldoles” de ciència sobre el projecteen format de cartes.

En aquesta sessió de testeig vam poder observar diversos aspects claus que ens serviran per seguir avançant en el disseny del joc.

1. Vam constatar que és molt interessant que els jugadors estiguin associats a un clan. Aquest aspect activa un compromís grupal a la vegada que ens ajuda a activar la competència entre els participants.
2. Els jugadors van entendre perfectament la relació entre els nivells i les posicions de les peces. A més, va quedar clar que la utilització de metàfores és un punt interessant que afavoreix l’explicació del flux de l’activitat.
3. Vam validar la mecànica de joc tant a nivell de diversió envers l’usuari com a nivell de rellevància científica pel projecte. Era un testeig complex ja que no disposàvem de la capacitate de càlcul dels mòbils i aquest paper l’havien de desenvolupar els mateixos usuaris. Tot i això, vam poder observar que la connexió entre el joc i el jugador era elevada i, en la totalitat dels casos, es resolia el joc.
4. Vam observar que la transmissió d’informació científica en format de “pildores de Ciència” va funcionar. Això, ens va permetre constatar que era possible relacionar el contingut de ciència amb la mecànica sense haver de sobrecarregar els participants d’informació.
5. Vam poder veure que els participants mostraven un compromís molt elevat amb el projecte i es mostraven oberts a col·laborar-hi amb el que fos necessari.

Estem molt agraïts amb tothom que va participar en aquesta sessió, per les seves valuoses aportacions.

Gràcies per tant a: Rosa Monge, Marcus Bauchbeck, Federico Montes, Pau Albert Cid, Paolo Gambardella, Beatriz Martin, Rebeca Ribas, Susana Ezquerro, Oscar Sahun, Aleix Risco, Albert Falguera, Carlos Garcia, Víctor Vieyra, Dimas Alcalde.