GENIGMA pretén investigar de forma col·laborativa les alteracions genòmiques en cèl·lules canceroses. L’objectiu és construir entre tots un mapa genòmic de referència que permeti entendre quines parts del genoma podrien jugar un paper fonamental en l’establiment i desenvolupament del càncer.
El nostre projecte s’ha plantejat com un procés participatiu que involucri la ciutadania des del minut 0, per incorporar l’expertesa de persones alienes a la ciència i aportar valor afegit al projecte.
Aquests són els conceptes principals que ens emportem de les cocreacions en les quals van participar persones amb perfils i coneixements molt diferents (d’aquí el seu gran valor!):
De la primera cocreació amb científics, professors i artistes vam extreure tres punts clau
1. la necessitat de definir un gran repte principal, basat en l’essència del projecte
2. la importància d’introduir la component de col·laboració entre els usuaris, durant el joc
3. el valor de fer servir unes bones metàfores per mostrar la ciència que hi ha darrere, que sabem complexa i deixar clar al jugador que s’estan fent servir dades reals per fer recerca.
De la segona cocreació amb pacients, món hospitalari i narradors, en vam extreure dos punts més
4. el joc ha de succeir en un món fictici però on el jugador pugui fer una relació amb la realitat, i a la vegada ha de proporcionar misteri, aventura, sorpresa i coneixement.
5. Jugar transmet emocions: hem de poder aconseguir que els jugadors sentin curiositat i intriga, i també satisfacció, utilitat, orgull, i sentiment de pertànyer a una comunitat.
Finalment, de la tercera co-creació amb jugadors professionals i dissenyadors de jocs, vam extreure tres punts més:
6. El diàleg entre la ciència del joc ha d’existir, però ha de ser aliè a la partida. La mecànica de joc principal ha de néixer de l’ordre i el desordre de peces.
7. Les emocions que desitja experimentar un gamer professional no són tan diferents de les que pugui desitjar una persona que no es considera jugadora: de fet n’hi ha 5 que les dues comunitats (gamers-no gamers) comparteixen. Satisfacció, curiositat, diversió, superació d’un repte i pertinença a una comunitat.
8. El problema científic és complex però es pot traslladar a l’àmbit de joc utilitzant diversos elements que es puguin ordenar en pantalla i que a mesura que s’ordenen, canvien en relació als elements que tenen al costat.
En conclusió, gràcies a la participació de tantes persones amb visions, perspectives i coneixements tan diferents, vam poder obrir la mirada i incorporar elements nous, en els que no havíem pensat en un principi.
És per això que volem agrair a tothom que va participar en aquesta primera fase del projecte, el seu temps i les seves valuoses aportacions!
Gràcies a:
Ruggero Cortini, Roser Vilarrasa, Irene Farabella, Sandra Peiró, Jose Luis Villanueva, Sergi Betriu, Gemma Montalban, Núria Fusté, Quique Vergara, Coral Regí, Emma Bauer, Digna Couso, Nuria Jar, Lisa Johnsen, Anna Borrell, Maruxa Martínez, Carlos Sierra, Toni Hermoso, Oriol Valls, Marcel Cano, David Casadevall, Mike Goodstadt, Oriol Quadrada, Xavier Ramiro, Teresa Vidal, Lourdes Nicolich, Alexandros Nikolaou, Xavier Marti Renom, Marta Solis, Karel de Pourcq, Marc García, Toni López, Josep Serra, Marc Juan, Enric Miró, Eva, Marga Forn, Imma Cugat, Ruben Ventura, Melania Raccichini, Montserrat Prats, Mireia Ambròs, Olga Dolgova, Fernando Cruz, Heidy Baide, Pol Ezquerra, Daniel Moreno, Irene Lopez, Caritat Almazan, Montse Buisan, Mari Carme Sabater, Marc Figueras, Oscar Oliver, Gemma Artés, Isaac Hidalgo, Eira Melè, Alberto Moreno, Víktor Bautista, Martí Lucas, Lluisa Diaz, Dimas Alcalde, Jordi Serra, Oriol Bartumeu, Maria Perez, Marisol López, Marina Amores, David Xicota, Guillem Serra, Dani Cánovas, Fredi- Frederic Gil, Víctor Vieyra, Pau Tarés, Pauli Soler, Roger Olivella, Marc Angrill, Joan Serra.
